HA LLEGIT DONALD TRUMP “WHY EMPIRES FALL?”

Heather i Rapley donen a la seva obra una sèrie de consells per impedir el col·lapse d’Occident. Ells afirmen la unitat d’Europa amb EEUU i la resta d’aliats com Canadà i Austràlia. També reconeixen i accepten, quin remei!, el lideratge dels EEUU i del seu president. Però ha llegit Donald Trump l’obra? Li ha fet cas?

A l’estiu del 468 Constantinoble va organitzar una immensa expedició per fer fora els vàndals d’Àfrica. En aquell moment l’Imperi romà d’Orient estava manat per Lleó I, l’enèrgic fundador de la dinastia tràcia i era una mostra de perquè Orient va poder sobreviure: perquè tenia bons governants. Ell mateix va escollir a un altre bon governant per dirigir Occident, Procopi Antemi, i el va posar com a comandant de l’expedició. La caiguda de Cartago el 439 havia significat la pèrdua d’una extraordinària font d’ingressos per l’Imperi d’Occident. Si la recuperaven podrien tornar a finançar exèrcits potents i les elits gal·loromanes que ja estaven sota l’òrbita visigoda i burgúndia tornarien a confiar en l’Imperi. Però l’expedició va fracassar per uns vents adversos i, com sabem, uns pocs anys després, el 476, el rei bàrbar que ocupava Itàlia va deposar el darrer emperador d’Occident, Ròmul Augústul. La següent expedició, del 533-34, va tenir èxit però ja no es podia recuperar l’Imperi d’Occident. El 468 va ser l’última oportunitat.

Heather i Rapley pensen que la caiguda de l’Imperi romà d’Occident no era inevitable i que tampoc ho és la caiguda de l’Imperi Occidental. Per ells Occident està al moment anterior al 468 i pot recuperar la base fiscal perduda per la globalització i l’enfortiment de la perifèria. Sembla que cridin: «Últim avís!! Atenció!! Desperteu!! No badeu!!» I en aquest sentit l’obra podria tenir un to apocalíptic si els consells que dona per evitar la caiguda no fossin tant assenyats i raonables.

Pels autors l’ascens de la Xina com a superpotència, l’enfortiment de la perifèria, la crisi migratòria, la baixada de la productivitat, la deslocalització de les empreses i l’envelliment demogràfic han portat a Occident a dependre del crèdit per mantenir el seu nivell de vida. Tot plegat a generat que els beneficis de la globalització es concentri en un 10% de la població i la resta es precaritzi laboralment i vegi els seus salaris estancats. Els governs tenen cada cop més problemes per finançar l’Estat del Benestar i el contracte social i fiscal està a punt de trencar-se. Cal unes iniciatives que la polarització política i la desconnexió entre governs i ciutadania fan difícil de aplicar. Però aquestes són possibles i imprescindibles per evitar el col·lapse del sistema. Les propostes dels autors són:

1. Nou contracte social intern
   1. Condonar deutes insostenibles.
   2. Establir una renda bàsica universal.
   3. Establir polítiques d’accés a l’habitatge.
   4. Pujar els impostos a la riquesa.
   5. Impuls de la inversió productiva (no només financera).
   6. Reducció de la precarietat laboral.
   7. Reforma de pensions i plans de formació professional.
2. Gestió honesta de la immigració
   1. Informar la ciutadania de la seva necessitat real.
   2. Usar la immigració per sostenir el sistema econòmic i social.
3. Nova política internacional
   1. Reconèixer el passat colonial i abandonar la pretensió d’un domini unilateral d’Occident.
   2. Donar tracte més igualitari a les potències emergents amb valors similars (Índia, Brasil, Sud-àfrica…)
   3. No aïllar-se ni buscar només acords bilaterals amb la Xina: millor blocs amplis i inclusius.
   4. Mantenir ajudes i cooperació amb la perifèria per generar aliances sòlides.
4. Reforma de la governança econòmica global
   1. Suprimir paradisos fiscals.
   2. Reduir l’enginyeria fiscal de grans corporacions.
   3. Millorar acords internacionals sobre canvi climàtic i sostenibilitat.
5. Mantenir i universalitzar els valors occidentals
   1. Estat de dret, premsa lliure, institucions imparcials, responsabilitat dels dirigents.
   2. Donar exemple amb democràcies funcionals i transparents.
6. No intentar “ressuscitar” l’antic imperi occidental
   1. Acceptar que no es pot recuperar la grandesa dels segles XIX-XX.
   2. Crear una nova associació internacional que ofereixi prosperitat i llibertats al màxim de gent possible.

L’obra es va publicar el maig del 2023. Dos fets importants han transformat el món des d’aleshores: el 7 d’octubre del 2023 Hamàs va atacar Israel i la represàlia encara dura i Donald Trump és president des del gener del 2025 i les seves iniciatives polítiques i militars sacsegen el món sencer. Només han passat dos anys i tres mesos, però sembla que hagi sigut una vida sencera, el que permet fer una valoració de la recepció de l’obra entre els dirigents mundials.

I la resposta és que no, des del maig de 2023 Occident no ha seguit les recomanacions de Heather i Rapley —rearmar el contracte social, cooperar amb la perifèria i evitar la temptació del conflicte—, i avui és més a la vora del col·lapse que fa dos anys.

Primer, el deute occidental empitjora. El passiu públic global va batre rècords el 2024 i continua a l’alça, mentre el cost dels interessos puja a les economies avançades.

Segon, Occident es divideix per l’allunyament entre EEUU i l’UE. L’escalada aranzelària porta a menys mercat comú transatlàntic i més fricció política i comercial i la publicació de «La nova estratègia de Seguretat Nacional dels EEUU» mostra el menyspreu de Trump per Europa.

Tercer, la fractura entre Occident i la resta del món s’ha eixamplat. L’ampliació dels BRICS (Egipte, Etiòpia, Iran, UAE; Aràbia Saudita pendent) simbolitza una alternativa institucional creixent, mentre que a l’ONU el suport massiu a un alto el foc permanent a Gaza —amb Occident sovint en minoria— va aprofundit la percepció d’aïllament moral i estratègic. La conferència de Donald Trump a l’ONU el 23 de setembre no va ajudar a la unió.

Així que Occident, en comptes de seguir el consell dels autors de bastir blocs inclusius i un relat menys hegemònic ha respost amb proteccionisme, finances cada cop més tensionades i diplomàcia que només reacciona a les circumstàncies. Això encareix el deute, empitjora el clima d’inversió i erosiona la credibilitat occidental davant les perifèries. La conclusió és que ara Occident és més fràgil, més endeutat i més sol que el 2023. La política de Donald Trump d’alliberar-se dels lligams i actuar unilateralment no sembla que augmenti la credibilitat d’Occident.

Donald Trump ha explicat que no ha llegit un llibre en la seva vida. Hauria estat estrany que «Why Empires Fall» fos el primer. Si l’hagués llegir algun assessor o algun dels milmilionaris del seu govern… El vicepresident és un home llegit, fins i tot ha publicat llibres. Però sembla que Trump no ha fet cas mai a ningú en la seva vida. Heather i Rapley van expressar en el seu llibre que només els EEUU podien liderar un canvi. Veient la impotència, divisió i incompetència dels líders de la UE aquest desig és especialment cert, per la qual cosa no puc negar que la desesperança omple el meu ànim. No sé si Heather i Rapley es desanimen especialment però espero amb delit la segona edició ampliada de l’obra per veure com interpreten els vertiginosos i distòpics moments que vivim.