Lazarus Long és el pseudònim amb el que em presento en aquest lloc. Tinc seixanta i més anys i em dedico professionalment a ensenyar matèries de l’àrea d’Humanitats a l’ESO i el Batxillerat. El meu món mental és la Història i la Literatura enllaçant amb la psicologia, l’economia, la sociologia i tot allò que serveixi per entendre el món i les seves mutacions.
Fa anys vivia molt tranquil pensant que la globalització i el capitalisme i la democràcia lliberal ampliarien la prosperitat fins a ni idea què pensava a on arribaríem però segur que molt lluny i molt bé. Havíem trencat els límits maltusians i segur que el mercat i la innovació trobaria una solució.
Gràcies a Déu, al voltant de la pandèmia, no sé si abans o després, o durant, vaig caure del cavall, alhora que veia la llum, i vaig descobrir, no cal entrar en detalls, que ens acostem al col·lapse (que no sabem ben bé què serà) i com tinc alguns coneixements històrics de la història de Roma em vaig adonar que potser això ja ho havíem viscut. Per això és aquest blog.
I el pseudònim? La realitat és que la meva “auctoritas” és molt baixa, potser fins i tot perjudicial, i la meva empremta digital tan mediocre en aquest àmbit, i en qualsevol, que prefereixo escriure amb pseudònim i que siguin els meus escrits els que parlin de mi.
Admiro el personatge de Heinlein. Vaig llegir l’obra, la portada de la qual mostro aquí, en la meva adolescència i penso que el nom li escau perfectament a l’autor d’un blog que afirma que tot el que està passant ja ha passat. El Lazarus de Heinlein hauria dit “Ja us ho vaig dir, això”? Evidentment que no. Al Lazarus Long primigeni no li hauria importat gens aquesta glòria pòstuma. Per això també adopto el seu nom, a veure si se m’enganxa.
La Generació Marc Aureli 